Les tempestuoses relacions entre el ric hereu Camille des Grieux i el pianista René Teleny, podrien, en efecte, ser considerades una mena de transposició de l'"inconfessable" vincle amb Lord Alfred Douglas, que va portar Wilde a la presó. Però són, sobretot, la plasmació típicoliterària de determinat aspecte ocult de la societat victoriana, que Wilde no podia ironitzar en les seves obres més celebrades, pel seu personal i flagrant immediatesa amb els fets. Teleny, en aquest sentit, es pot considerar una espècie de revers o negatiu de Dorian Grey: tot quant en aquesta apareix nimbat de reticent i maligna perversitat, s'aclareix a Teleny en forma d'equívocs socials, fundats en simples desitjos carnals. El que evidentment condemnava el secret a la novel·la en excés explícita, que fins dates recents va circular només en edicions privades, de les quals la primera, del 1893, és precisament el llibre de groga coberta abans esmentat. són diverses les hipòtesis estudiades pels crítics i prologuistes de les diverses edicions, tots coincideixen que la forma final se la va donar el mateix Wilde, encara que no és improbable que fossin diverses les mans que participessin en la seva confecció, o almenys en la seva elaboració temàtica .