Aquesta novel·la va ser escrita el 1959, encara que cap editor es va atrevir a publicar-la fins al 1970. Però ni tan sols llavors va passar el filtre de la censura, ja que el llibre va ser segrestat i el seu autor jutjat per escàndol públic. El més curiós és que la mateixa editorial, temorosa d'aquesta censura, prèviament ja havia eliminat pel seu compte fins a 85 passatges de l'obra sense que l'autor en tingués coneixement. El seu crim consistia a abordar l'homosexualitat sense caure a l'homofòbia vigent en el moment, defensant-la amb una contundència sorprenent per a l'època. De gran qualitat literària i d'estructura nova, la trama, amb una doble línia argumental, és senzilla: una dona descobreix, per la delació d'un ex amant clar, l'homosexualitat del seu marit. A ella la infidelitat li fa mal, però el fet que sigui homosexual el repugna. Ell intenta justificar la seva condició i per això li narra la seva vida, des de la infantesa, des de les primeres experiències. El resultat és un text de gran fondària psicològica, que dissecciona la ment i l'ànima d'uns homes obligats a portar una doble vida, alhora que retrata una societat reprimida i lligada de mans per una moral castant, la de l'Espanya de mitjans del segle passat. La novel·la acabaria convertint-se en un gran èxit de vendes, amb diverses edicions, i es va traduir al castellà el 1972. Però cap d'aquestes edicions va recuperar les parts eliminades per la pròpia editorial el 1970. Només ara, amb aquesta edició d'Amistats Particulars, i després d'una anàlisi minuciosa del text original mecanografiat per l'autor el 1959, es publica per primera vegada en la seva integritat, sense censura, aquesta obra pionera, valenta i única.