Als quatre anys ingressa a un convent de monges dominiques a Espanya. Onze anys després, fustigada per la tancada i la seva falta de vocació religiosa, roba les claus de la superiora, rebutja el seu hàbit, es talla els cabells i transvestida de soldat comença un periple de viatges transatlàntics i gestes, com en una novel·la d'aventures, a inicis del segle XVII. Caterina d'Eraús abans, ara Alferes en territori americà, serà assassina i presonera, reserva i primera línia en batalles desplegades des del Carib al sud de Xile, passant per Panamà, Lima, Cuzco, La Plata, Potosí, La Paz, entre molts destins . Tots els enemics interns oficials i personals seran enfrontats per ell/ella, que amaga el seu sexe en plena colònia. Matrimonis dilatats, condecoracions, escamoteigs, disputes i fuites s'emboliquen en el relat d'una vida travessada pel desig de «ser qui s'és». Anys després escriu el manuscrit de la seva autobiografia a Nàpols. Erauso es torna un mite. El 1829, es publica una primera edició canònica a París, i el 1838 n'apareix una altra a Espanya. I des de llavors múltiples versions que narren la vida d'Eraús com una de les exquisides biografies del barroc colonial i del transvestisme. Aquesta edició, prologada per Lina Meruane, torna sobre el text original en una edició que refresca les genealogies possibles de les escriptures dissidents en parla hispana. Caterina d'Eraús Va néixer a Sant Sebastià, Espanya, 1592. Va ser una figura atípica de la història colonial. Als quinze anys s'escapa del convent per embarcar-se en innombrables exploracions al nou món. Sota diferents noms i identitats masculines participa de guerres, batalles i duels, descobrint diferents racons del continent llatinoamericà. Va ser nomenada alferes per participar en la recuperació de la bandera espanyola i, anys més tard, el rei Felip IV d'Espanya el va mantenir la graduació militar i va ser pensionada pels serveis realitzats. Torna a Espanya el 1626, després de descobrir-se la seva identitat, i aquell mateix any escriu la seva autobiografia durant una estada a Nàpols. Retorna a Amèrica el 1630, i després es perd el seu rastre. Els seus biògrafs sostenen que hauria mort el 1650.