Jo controlo, ens diu la ficció d'autonomia per excel·lència. La masculinitat no és un problema dels homes, sinó una norma social, un assumpte col·lectiu. Ha deixat de ser vista com una cosa o un atribut que els homes tenen per convertir-se en un conjunt de pràctiques inserides en les relacions de gènere. L'èxit és la brúixola biogràfica de la masculinitat, paradoxalment, els homes es passen bona part de les seves vides fracassant, molt lluny de les trajectòries que projecten els models normatius. Aquest llibre posa sobre la taula la necessitat de perforar les masculinitats perquè siguin més vulnerables, perquè siguin més dependents, perquè es deixin afectar. És per això que proposa reordenar les nostres institucions socials perquè la vulnerabilitat sigui una prioritat, ja que les cures poden ser un dels àmbits de més potencialitat per practicar altres masculinitats. Per això haurem de construir societats més habitables per a totes les persones. Aquest llibre és una conversa imprescindible entre masculinitat, futur i esperança, una invitació a pensar itineraris col·lectius més lliures.