La seva prosa és incisiva, indestructible i lírica, i reflecteix la lluita, però, en última instància, ofereix missatges d’esperança.

En aquesta col·lecció de quinze assajos i discursos, Lorde aborda el sexisme, el racisme, la discriminació per edat, l’homofòbia i la classe social, i proposa la diferència social com a vehicle per a l’acció i el canvi. La seva prosa és incisiva, indestructible i lírica, i reflecteix la lluita, però, en última instància, ofereix missatges d’esperança. Aquests escrits històrics són, en paraules de la mateixa Lorde, una crida a «no tancar mai els ulls al terror, al caos que és negre que és creatiu que és femení que és fosc que és rebutjat que és desordenat que és…». Escrits entre el 1976 i el 1984 donen un exemple clar de la personalitat literària i filosòfica d’Audre Lorde. Aquests assajos exploren i il·luminen les arrels del desenvolupament intel·lectual de Lorde i la seva preocupació arrelada i antiga per les formes d’augmentar l’autonomia de les escriptores pertanyents a minories i l’absoluta necessitat d’explicar el concepte de diferència –diferència segons el sexe, la raça i la situació econòmica.