Mizoguchi és un jove poc agraciat, cosa que l'ha convertit en un ésser solitari, taciturn i acomplexat: el mal i el tràgic envaeixen els seus pensaments. La seva única fascinació és el Pavelló d'Or de Kyoto, del qual el pare, monjo budista, li ha parlat com l'encarnació de la bellesa suprema. Després de la seva mort, Mizoguchi entra com a novici en aquest temple. Es passa el temps admirant-ho: és el seu únic objecte de desig, la seva obsessió. Però quan desperta en la sensualitat, aquesta bellesa suprema s'interposarà en les seves relacions amoroses i li impedirà tenir altres admiracions o afectes, convertint-se en un obstacle per a la vida de veritat. Al Pavelló d'Or Yukio Mishima torna a algunes de les seves preocupacions recurrents: la pugna entre la bellesa i la seva destrucció, entre la vida i la mort, entre eros i tànats; entre el nihilisme i l'acceptació del que és irremeiable, reflex del Japó, a parer seu, decadent i humiliat després de la guerra.