Sóc conscient que tant per a homes com per a dones, els pits són un objecte sexual. Però no per a mi. Per mi representen la infància que mai vaig tenir, la maternitat, la llet... M'he construït aquests pits per protegir-me de la vida i de la gent. M'ajuden a viure-hi. I no me'n penedeixo. Perquè la vida és un lloc on viure és molt difícil. Lolo Ferrari, tal com tots la coneixem, va tenir una vida molt curta: es va posar els pits més grans del món quatre anys abans de morir. La seva silueta insòlita la va convertir sobtadament en una estrella. Miguel Agnes va escriure una pel·lícula que seguia Lolo al llarg dels seus quatre últims dies de vida. La pel·lícula, per desgràcia, no existeix, però el guió és dins aquest llibre.