Tan aguda, tan urgent, tan valenta. Gabriela Cabezón Cámara és una de les veus més autèntiques escrivint en espanyol en aquest moment, i de tots els seus talents n'hi ha un cada dia més difícil: no només furga i desafia, no només s'anima a la foscor, sinó que lliura a canvi la subversiva valentia de pensar-nos més humans, més vius i lluminosos que mai». Samanta Schweblin Per complir la seva Mare de Déu del taronger ?l?ha salvat de la forca? Antonio foge amb dues nenes famèliques. A la selva, tan viva com un animal fet de molts, comença una carta a la seva tia, priora del convent del qual va escapar sent novícia. Arriero, botiguer, soldat, grumet i patge, ha empunyat l'espasa i enfonsat la daga. Ara ha de tenir cura d'una rajada i de Michi i Mitãkuña, que l'interrompen una vegada i una altra amb les seves preguntes difícils. L'autora troba a Caterina d'Eraús, la llegendària Monja Alférez, que narra la cruel destrucció d'Amèrica i li permeti avançar contra els gèneres. On l'avarícia colonial destrueix, aquesta novel·la monumental funda una nova gramàtica amorosa on el cinema de Miyazaki, els precs en llatí, les cançons en basc i les paraules del guaraní trenquen la mètrica del Segle d'Or.