El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català. Després que una mare que amaga problemes amb l’alcohol desaparegui en un poblet aïllat, a cavall del Pallars i l’Alt Urgell, durant una forta tempesta de neu, el seu fill gran, en Miquel, es passa l’hivern cercant-la. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent que comença a ajudar la família amb les tasques de la llar. D’una sobrietat punyent i una empatia subtil, en aquesta narració, s’articulen hàbilment la tensió que generen el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l’emoció devastadora que Tóibín conté sempre amb tanta cura