Una història de vida d'una dona que va participar en la lluita contra el franquisme i va descobrir en la maduresa la seva identitat. Encara era massa a prop aquell temps de foscor del que veníem i ens resultava difícil calcular el límit de la tolerància i la dimensió del risc. .Sí, som dues àvies i encara ens estimem, què passa? . Estranya, singular i increïblement nítida i polièdrica; l'òpera cosina de Julia Huedo Berenguer és com un prisma sobre el qual incideix la llum i es perd en una cascada de colors. És com treure el cap per les formes d'un calidoscopi i veure com encaixen les peces per, immediatament després, veure com es desfan. Sens dubte, no hi ha millor manera de presentar la teva vida que a través d'aquestes memòries novel·lades aglutinades sota un títol dual carregat de significat, Ingrid o Humphrey: viure a la frontissa. Aquesta narració es fonamenta en diferents temps: els fragments de la infància, tintats amb els anhels truncats de l'aire renovador de la II República i les sufocacions de la Guerra Civil i la posterior dictadura; la mort de l'àvia i el primer amor de la infància; la rebel·lia dels primers estudis; la militància política i les contradiccions de lesquerra; la no-acceptació de l'homosexualitat; i l'amor correspost de maduresa, un amor sense censures, però un amor en perill. Julia Huedo Berenguer es despulla en aquesta obra de manera molt íntima, exhibint una gran capacitat d'evocació, anàlisi i realisme històric. Aquestes memòries són com un trencaclosques de records i cada fil del passat és com una brotxada en un llenç. I els lectors no poden fer res més que allunyar-se uns passos, no gaires, ja que la seva lectura els atraparà