El primer poemari del recent Premi de Poesia Hiperión. El debut d?una de les veus més personals de la nova poesia jove.

De vegades passa, poques, que obris un llibre i deixes que et devori. Els versos d'Ángelo Néstore (Lecce, Itàlia, 1986) tenen aquesta virtut, tenen la capacitat d'arrasar-te, traspassen les fronteres de la poètica, apareixen com un espai escènic on és possible el tot i el no-res, la identitat i la ferida. Ho saben bé els escriptors Javier Fernández i Alejandro Simón Partal que acompanyen, intencionadament i amb certeses, el debut poètic d?una veu jove però poderosa. “Aquest drama mostra uns cossos aliens que formen un nosaltres, una tensió entre estimar i ser estimat, que acaba transcendint el que és numinós. I potser el més important és germen d'autenticitat, d'emoció soterrada, de càntic auster que engendra bellesa: una proposta íntima d'aspirar a una altra possibilitat”.