El món està canviant, els límits de la identitat de gènere es difuminen i les persones lluiten, com han fet sempre, per ser reconegudes i visibles. La llengua és, sens dubte, l’espai per impulsar-se, desenvolupar-se i construir-se. El llenguatge no-binari en el món de l’edició és ja una realitat. La llengua catalana viu el mateix procés d’experimentació que moltes altres llengües arreu del món, un senyal de salut inqüestionable. Ens enfrontem al repte d’oferir espais per al debat sobre la nostra llengua i de reivindicar la necessitat d’ampliar-ne els seus marges. Aquesta guia ofereix dues parts diferenciades: un espai on les persones no-binàries són i un altre on es diuen i fan una proposta per trobar un consens sobre com fer-ho. Aquesta proposta és oberta i serà canviant: és un primer espai per trobar respostes i desitgem que generi preguntes. És imprescindible que les persones no-binàries puguin utilizar la seva llengua, i també que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar.