El 1945 Salvador Novo havia acabat d'escriure la seva autobiografia clandestina, o millor, inèdita, Estàtua de sal, el títol de la qual és animat per un doble simbolisme: mirar enrere com la més inevitable i costosa de les desobediències (la curiositat), i el paisatge de Sodoma, la depurada pel foc diví. El projecte del llibre s'abandona i, en fer-ho, Novo molt possiblement renuncia a la seva prosa més viva i personal. A les seves memòries el periodista de temps complet és el narrador…no postergat per les urgències del lliurament d'articles; és el recreador d'una infantesa provinciana insòlita i és el gai de quaranta anys que li atorga la materialitat possible, la de l'escriptura, a l'experiència fonamental en la seva vida, l'homosexualitat. Aquesta obra remet el passat de l'escriptor narrant, amb una deliciosa prosa, tots els aspectes socials, professionals, personals i fins i tot sexuals que va viure al llarg de la seva vida. Podem unir-nos a la retrospectiva de l'autor i així reviure els seus desitjos, èxits, frustracions, etc. Sens dubte és molt útil conèixer el pensament d'un home que malgrat viure en una societat tan intolerant (Mèxic 1904-1974) mai no va ocultar la seva homosexualitat i es va valer del seu gran talent per guanyar-se un respecte i una transcendència.