Quant de nosaltres s'esborra amb el pas del temps? Quant es queda als llocs estimats? Un pot tornar a un lloc que mai no va existir més enllà de la seva ment? A Homo irrealis, Andre Aciman ens convida a acompanyar-lo al territori dels seus records en un viatge per llocs estimats com Alexandria, Roma, París, Sant Petersburg o Nova York, habitats per les presències fantasmals d'artistes i escriptors estimats. De la mà de Proust, Freud, Cavafis, Pessoa, Rohmer, Sebald i molts més, l'autor explora el temps irrealis: el de l'home que podria haver estat i no va ser, tot el que podria haver passat i no va passar, però que encara podria passar i està en uns llimbs entre la fantasia i la realitat. Unes memòries en forma d'assajos en què l'autor de Lluny d'Egipte i de Truca'm pel teu nom revisita el passat i el present, l'anhel i el desig, en un intent de comprendre la veta nostàlgica que plana sobre la seva persona i sobre gairebé tota la seva obra.