En temps estancats sorgeix una apropiació reaccionària de la nostàlgia. L'auge recent de la ultradreta n'és un exemple. La tradició s'ha erigit en antídot dels mals del capitalisme; el saber primitiu, en una suposada font de justícia i igualtat. Davant d'aquesta situació, l'esquerra es troba en una cruïlla, atrapada entre l'instint de renegar de la nostàlgia i la necessitat de valors històrics. Per entendre ?i també per actuar?, la filòsofa i analista política Elizabeth Duval estudia aquí les raons del fenomen i proposa vies per desencallar-lo, centrant-se en el gran repte del segle XXI: la desintegració dels llaços socials i l?aïllament dels individus. Davant d'una política asèptica, Duval reivindica un posicionament feliç, centrat en els afectes, que ens permeti reinterpretar nocions com a pàtria o família i reforçar els llaços que ens uneixen.