Tobeyo o de l'amor va ser la darrera obra publicada en vida per Juan Gil-Albert, el 1990, encara que es va tractar de la publicació tardana d'un text molt anterior, possiblement iniciat al començament dels anys seixanta del segle passat. Obra de contingut autobiogràfic evident, situa la seva acció a Mèxic, país al qual Claudio, el protagonista (un transsumpte de l'autor), arriba fugint d'Espanya després de finalitzar la guerra civil, descobrint un país estrany i llunyà que acaba per atrapar-lo. El text relata, aquells primers anys de la dècada de 1940, l'obsessiva història d'amor entre l'exiliat Claudi i Tobeyo, un jove i bell noi local, una història basada en un episodi de la vida real de l'autor que hauria constituït l'experiència més íntima viscuda per est durant el seu exili. Record emocionat del país d'acollida és, també, un retrat de grup viu: el format per alguns intel·lectuals exiliats, forçats a fugir del seu país després de la victòria feixista, mentre es relacionen amb aquella terra aliena i els seus habitants, brindant-nos una pintura realista de la vida, les inquietuds, les passions i els interessos dels membres de l'elit cultural republicana, obligats a viure el desarrelament de l'exili sota penúries econòmiques. Obra bellíssima i complexa, poètica, a l'alçada de la millor prosa del seu autor, que segurament a causa del seu alt contingut autobiogràfic va ser guardada per aquest fins gairebé el final de la seva vida. Després d'una única edició el 1990, mai no havia tornat a ser publicada. Amistats Particulars rescata, 33 anys després, aquesta petita joia de la literatura espanyola, transcendental no només per la qualitat, sinó per la franquesa amb què l'autor aborda l'assumpte de la seva homosexualitat.