Avui, quan a mig món es viu ja en un Estat de dret, estem començant a comprovar com de complex, espinós i delicat és l'exercici de la Justícia. En particular, quan els mitjans de comunicació s'han erigit en mentors alhora de la Justícia i de l'opinió pública i quan està a punt de posar-se finalment en pràctica entre nosaltres la Llei del Jurat, que, com en tota democràcia que calgui , compromet el ciutadà a enfrontar-se amb la responsabilitat de determinar la culpabilitat o la innocència d'un ésser humà. No poden ser, doncs, més oportunes aquestes reflexions d'un escriptor de la talla d'André Gide (1869-1951), premi Nobel de literatura el 1947, que va ser jurat en un tribunal i que, preocupat pels problemes que genera la justícia, va crear al seu moment una cèlebre col·lecció, titulada com aquest llibre, que reunia i analitzava casos que de sobte escapaven a les regles de la psicologia tradicional i desconcertaven la Justícia.