Es van ajuntar la gana i les ganes de menjar. El juny del 2006 l'agent literària Ute Körner va remetre a Ana María Moix un exemplar de “Els còmics. Art per al consum i formes pop” (1968) profusament anotat a l'estiu del 1974 pel seu autor, no un altre que Terenci Moix (1942-2003). L'havia trobat ordenant llibres, explicava Körner en un bitllet, i havia cregut que Ana Maria li agradaria tenir-lo. Com a record. És clar que li va agradar tenir-ho. Però no només com a record. La germana de Terenci, directora editorial de Bruguera, sabia que el llibre mai no havia estat reeditat i que s'havia convertit en un text de culte. És una suma elemental que dóna com a resultat “Història social del còmic”. El nou títol és la segona correcció que apareix al volum revisat i ampliat, tampoc massa, per Terenci. La primera és el tatxo a la tapa de Ramon, la meitat del nom compost amb què l'escriptor va signar els seus primers articles i llibres, Ramon-Terenci Moix. "Història social del còmic" incorpora els retocs i postil·les de l'autor i ens torna a un Terenci que no només encapsula el millor dels 60, la dècada pop, sinó que es manté deliciosament modern.