Són centenars, milers, però són invisibles. Tot just les mirem, mai les escoltem. Treballen en organismes culturals de l'Estat rus: un món particular, tenebrós, que imposa les seves tèrboles lleis als qui en formen part. Per les pàgines d'aquesta breu, incisiva i bella obra de Daria Serenko, desfilen les «noies» que es troben a les baules més baixes de la jerarquia cultural. Són les dones que preparen les exposicions, quadren els pressupostos, falsifiquen les estadístiques d'assistència i paguen l'ànec quan les coses es torcen. Pateixen assetjament sexual i laboral, normalitzen els seus miserables sous i es plantegen què serà del seu futur si algun dia decideixen ser mares. Per fi es fa audible un cor de dones que habitualment es perd en l'estrèpit de la maquinària estatal.