Jo vaig néixer trencat. Al mateix paritori vaig donar positiu al VIH. Els meus pares eren drogodependents. Els meus avis s'enfrontarien a la mort de dues filles -una d'elles, la meva mare- i jo viuria amb un avi autoritari i una àvia coratge, però amb les seqüeles de tot el passat.Anys més tard, tots em dirien "maricon" al col·legi religiós on estudiï. L'assetjament m'anava a portar fins al defensor del menor per intentar sobreviure a aquella situació que em va deixar sense poder anar a classe un any sencer. Quan vaig decidir crear la meva associació sense ànim de lucre, Projecte Kintsugi, m'inspiri en aquest art japonès, amb milers d'anys d'antiguitat, que consisteix a restaurar peces de ceràmica trencades, però amb una peculiaritat: una vegada s'ha fet la màgia de ajuntar de nou tots aquests miques, es recobreixen d'or les esquerdes, creant així un objecte única, nou i irreemplaçable. El Kintsugi és el meu model de vida, la meva filosofia. Totes les persones som peces de ceràmica que, tard o d'hora, ens trenquem i hem d'aprendre a veure la bellesa de les cicatrius i reconstruir-nos artesanalment, amb empoderament, força i lluentor”.