Aquest llibre és un aspecte poc conegut de la barbàrie nazi: la persecució dels homosexuals. A diferència dels nombrosos relats existents de jueus que van sobreviure als camps d'extermini, gairebé no hi ha testimonis d'homosexuals empresonats durant aquesta època. El motiu és molt senzill: en acabar la guerra, l'homosexualitat seguia estant mal vista a Europa, i fins i tot castigada a molts països, per la qual cosa els ex presoners del triangle rosa no gosaven publicar les seves experiències, temorosos d'avergonyir els seus familiars i de patir noves penalitats. Després d'haver estat perseguits, ara quedaven, en certa manera, reduïts al silenci. La història d'aquest llibre en dóna bona fe. Heinz Heger, pseudònim de l'escriptor vienès Hans Neumann, va conèixer als anys seixanta un supervivent de la repressió nazi contra els homosexuals i va acceptar transcriure les seves memòries. Els homes del triangle rosa és el testimoni personal més important que hi ha d'aquesta pàgina infame de la història europea.