La denúncia dels atacs sexuals a menors efectuats per eclesiàstics catòlics forma avui parteix de la crònica periodística quotidiana i té una projecció planetària, que abasta des de Xile fins a Austràlia, passant pels Estats Units, Irlanda o Alemanya. La creixent pèrdua de fidels que afecta aquesta confessió, especialment als Estats Units i Llatinoamèrica, es deu en bona mesura a la difusió i coneixement públic d'aquests delictes. Aquest llibre explora la qüestió dels abusos sexuals de menors perpetrats per clergues, no com una condició donada objectivament a la realitat social produint un dany determinat, sinó com un problema definit i construït col·lectivament a través de l'entrecreuament de pràctiques i de discursos en una conjuntura històrica precisa. Per què els sacerdots i no altres col·lectius professionals?; per què la inquietud es concentra en els menors? Aquesta investigació, centrada en el cas espanyol, analitza l'emergència d'aquest problema social i de la figura correlativa del “cura pederasta” en el context de les conteses culturals entre clericalisme i anticlericalisme durant el període de la Restauració, en el trànsit del segle XIX al XX.