Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després d’una infantesa marcada pels abusos sexuals, anys d’etern assetjament escolar i una hipersensibilitat que no poques vegades el va dur a tocar del suïcidi, Alejandro Palomas construeix en aquestes pàgines un relat serè i electritzant en què sobrevola sense filtres els records de la infantesa, la relació amb la seva mare, l’ombra d’un pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de l’escriptura com a última taula de salvació. Aquest és el testimoni més sincer d’un home que va apostar per viure i ho va aconseguir gràcies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i l’humor, i que ara transforma la seva vida en la més gran de les històries. La literatura li va permetre crear universos imaginaris millors que la vida que l’envoltava i amb els anys aquestes ficcions l’han ajudat a trobar les paraules per mostrar tota la veritat. Això no es diu no tan sols dona veu a moltes altres veus que no poden ni saben com fer-se sentir, sinó que ens regala una lliçó necessària: la fortalesa de saber i poder-ho explicar.