A la seva primera novel·la publicada a Espanya, Gustavo Pecoraro ens ofereix una història a mig camí entre l'autobiogràfic i el col·lectiu, teixint un relat tendre i emotiu a través de dues veus: les experiències sexuals de l'autor en banys i llocs de cruising, i la relació amb Nelly, la seva mare. «Són massa coses les que un comparteix amb el protagonista-narrador. Per als qui vam ser joves als vuitanta, l'olor de l'amor serà sempre la del lleixiu i el pis; el de la pèrdua dels amics amb la pandèmia del VIH, aquest també, perquè, encara que es pensava que només afectava la gentussa i per tant no fos tan urgent, cada cop els casos eren més propers, el cercle s'anava estrenyent i de de sobte tocava a un amic íntim, a un amant oa tu». Del pròleg de José Luis Serrano.