Eren còmplices d'aventures. Com Los Cinco, aquestes novel·les juvenils d'uns amics inseparables. Ho van anar fins que un segon ho va canviar tot. Els estius de la infància, la vida sense presses i aquella amistat que semblava eterna va esclatar en un cotxe una matinada d'hivern. El pes de la culpa va dinamitar els seus somnis i es van deixar de veure. Però la delirant promesa de celebrar junts el quaranta aniversari d'un mort els tornarà a retrobar vint-i-un anys després. Ha passat massa temps. S'han convertit en desconeguts, però tots decideixen complir i passar quatre dies junts per redescobrir-se i comprovar que més enllà de la mort, més enllà del dolor, hi ha la vida i aquesta amistat que els pertany i ha donat valor a la seva supervivència. Les onades del temps perdut ens trasllada als estius de la infància, aquells que creiem infinits. Un temps que ens recorda la importància de pertànyer, de tornar a la tribu, de recuperar, essent adults, els nens que vam ser.