Una nova edició de la novel·la icònica de Sylvia Plath, amb traducció inèdita d'Eugenia Vázquez Nacarino i pròleg d'Aixa de la Cruz, que fa una nova lectura en ple reflux de la onada feminista més recent. «Vaig respirar profundament i vaig sentir l'antiga tornada del meu cor. Jo sóc, jo sóc, jo sóc». Aquesta és la història d'una noia que té tot allò que una jove pot desitjar al Nova York dels anys cinquanta: una carrera prometedora, un pretendent que estudia medicina i tota una vida al davant. Esther Greenwood ha guanyat una beca per treballar en una revista de moda a la gran ciutat i sent que per fi podrà fer el seu somni de ser escriptora. Però entre còctels, nits de festa i piles de manuscrits descobreix una societat que repudia les aspiracions de les dones i la seva vida comença a enfonsar-se. Esther -alter ego de l'autora- es tanca en si mateixa, com si estigués atrapada en una campana de vidre: respirant contínuament el mateix aire viciat i sense possibilitat d'escapar-se'n. Més de cinquanta anys després de la seva publicació original, La campana de cristall ha esdevingut un clàssic modern, i les paraules de Plath, amb la nova traducció d'Eugenia Vázquez Nacarino, conserven tot el seu impacte. Aquesta obra icònica, com diu Aixa de la Cruz al pròleg, «viatja al present com un corrent elèctric i ens interpel·la de tu a tu, sense mediacions».