Galzeran de Monsingle és un frare metge, d’origen noble, nascut al segle XIV, membre de la comunitat agustiniana de Sant Llorenç (monestir real d’Osona, al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta). La seva entrada a aquest priorat es degué a una penitència que el seu confessor li va dictar de per vida, com a càstig per ser, secretament, homosexual. La valentia del protagonista, que es creia segur i a recer de tota temptació, es veu seriosament sacsejada quan ingressa al monestir un altre frare, també fill de nobles, el jove traductor Berenguer de Vallclara. Tots dos fan grans esforços per evitar l’inevitable: que entre ells neixi un profund sentiment d’amor que, en un principi, es neguen a considerar. L’acció comença amb l’esment d’un funeral dins del priorat, i de seguida ens endinsem en un gran flash back que ens situa a l’any 1378, moment convuls per a la Cristiandat, amb l’esclat del Cisma d’Occident, en què ostentaven el títol de papes dos (i posteriorment, tres) homes al mateix temps. En aquesta versió originària i íntegra de L’hora quieta ens commou també l’atac criminal a la fortalesa del pare de Galzeran, on els assaltants s’enduen una persona molt important com a hostatge. Aquest segrest, que no apareix a El monestir de l’amor secret, tindrà fonda repercussió en un ampli fragment fonamental de l’obra. A L’hora quieta coneixerem amb detall la família de Galzeran i també una part de la de Berenguer. Esdevindran personatges de rellevància en algunes de les trames que a El monestir de l’amor secret van haver de ser suprimides. Finalment, topem amb un rebrot de la Pesta Negra, anomenada “mal que corre”. Galzeran i Berenguer passen una quarantena junts i aïllats, atenent els nombrosos infectats, tant si són membres de Sant Llorenç com si són pelegrins. En aquest context és quan les seves forces seran durament posades a prova, i llegint la novel·la sabrem si aconsegueixen mantenir-se en el celibat o no. I sabrem què els depara el destí, ja que un dels seus companys, el qual sent veritable