Un home pidolaire postrat al carrer, darrere d'un cartell on es poden llegir les súpliques que ell no gosa pronunciar: les paraules de la misèria. Però com ha arribat aquí aquest jove fort, a la flor de la vida? En narrar-nos les diferents estacions del seu particular calvari, Agustín Gómez Arcos llança una mirada ferotge i implacable, plena de desencís, a l'Espanya postfranquista, als anys de la Movida ia les feridores desigualtats sobre les quals es fonamenta la mal anomenada societat de la abundància.