La crida a l’ordre, publicat el 1926, és un dels llibres de poesia crítica i assaig de Jean Cocteau fins ara inèdits en català en una edició completa, malgrat la importància i influència d’aquest poeta i artista en les avantguardes artístiques catalanes de la primera meitat del segle XX. A Catalunya, l’any 1926, el grup promotor de la revista L’Amic de les Arts ja començà a donar notícies de l’interès de la seva obra. En el número sis de la publicació, Lluís Montanyà escriu un elogiós article sobre el llibre Le Rappel à l’ordre, manifestant la seva sintonia amb el contingut que defensa l’escriptor, envers la nova música francesa. "Cocteau", diu Montanyà, "és l’evangelista de l’avantguardisme francès. Le Rappel à l’ordre [La crida a l’ordre], sistema, mètode, crònica i justificació dels extremismes literaris, musicals i artístics, és el llibre de l’estètica de Picasso, de Satie, de Pulenc, d’Apollinaire, de Max Jacob. Amb l’orgullosa apologia i l’emfàtica exposició d’una escola, té tot el valor d’un document i, a desgrat del seu autor, l’exquisit atractiu d’una acrobàcia intel·lectual."