(Text del llibre en castellà) No hi ha res més mundà que un bon funeral, però si és el funeral d'un massatgista gai tremendament conegut en el món elitista londinenc, això ja és una altra cosa. Ja que es tracta efectivament de commemorar a un difunt que, literalment, ha tingut en els seus braços a la crème de la crème -de tots dos sexes- de Londres. Llavors l'esdeveniment pot tornar-se, a més de mundà, atroçment íntim. I es corre el risc que la cerimònia es descoyunte sobtadament, si en el programa figura un preocupant sol de saxo o si un dels assistents es posa en peu per compondre un panegíric de l'anatomia de l'finat. I més encara si el fidel i primmirat cronista és Alan Bennett, potser l'únic gran escriptor contemporani capaç de fer que ens retorzamos de riure des de la primera a l'última línia, un mestre de l'humor.