Vaig veure per primera vegada la Myra Henshawe quan jo tenia quinze anys, però recordava haver-ne sentit a parlar des que tenia ús de raó. La Myra havia fugit per casar-se, i aquella història era la més interessant, de fet era l’única anècdota interessant, que s’explicava a la nostra família durant les vacances o a les trobades familiars. La fugida llegendària de la Myra Henshawe comença quan deixa enrere una immensa fortuna per casar-se per amor: una bogeria romàntica feta per una noia que sembla destinada per a alguna cosa més fonda que l’amor. Sentiments extrems, remordiments profunds i grans ambicions, tot forma part de la realitat quotidiana d’aquesta dona fascinant i terriblement atractiva que ho deixa tot per mor d’una passió. En el seu magnífic retrat de la Myra Henshawe, Willa Cather descriu amb subtilesa i elegància el transcórrer d’una vida aclaparada pel pes de les pròpies decisions. Willa Cather (Winchester, 1873 — Nova York, 1947), escriptora nord-americana nascuda en el si d’un família irlandesa, va estudiar a la Universitat de Nebraska i durant uns quants anys es va dedicar al periodisme i a l’educació. Després d’haver publicat un poemari i un recull de relats, l’any 1912 publica la seva primera novel•la, Alexander’s bridge, i, des d’aquell moment, es dedica exclusivament a l’escriptura. D’entre les seves novel•les, destaquen My Ántonia (1918), One of ours (1922), que va ser guardonada amb el premi Pulitzer, A lost lady (1923), La mort s’adreça a l’arquebisbe (1927) i Shadows on the rock (1931).