(Text del llibre en castellà) José Pérez Ocaña (1947-1983) és un dels creadors plàstics espanyols més coneguts i, paradoxalment, més ignorats de l'últim quart de segle XX: la pel·lícula Ocaña, retrat intermitent, de Ventura Pons, estrenada el 1978, va afavorir que fos una figura certament insòlita i popular a l'Espanya de la Transició, però la seva primerenca mort va propiciar que la seva producció no hagi gaudit d'aproximacions atentes fins fa poc. Aquest volum pretén llançar noves llums i plantejar nous interrogants sobre la seva obra, la seva personalitat i sobre aquesta circumstància, de la mà d'investigadors especialitzats en l'esfera de les arts, les lletres o els estudis culturals i de gènere: Juan Vicente Aliaga, Estrella Díaz , Dieter Ingenschay, Fernando López Rodríguez, Alfredo Martínez Expósito, Rafael M. Mérida, Alberto Mira, Víctor Mora Gaspar, Jorge Luis Peralta i José Antonio Ramos Arteaga, als quals s'afegeix un epíleg de Onliyú. Una interdisciplinarietat tal sembla indispensable per a un aguait que desitgi abastar aquestes i moltes altres qüestions. També per comprendre l'obra plàstica i les performances, la persona i el personatge des d'una òrbita queer, anti-patriarcal i anti-heteronormativa. Ocaña ha pogut considerar icona de la Barcelona contracultural. La seva vitalitat i projecció van afavorir una gradual entitat metafòrica, en vida, i el seu estatut simbòlic posterior. Totes dues es van veure multiplicades per l'heterodòxia sexual i per la suma d'uns orígens i d'una trajectòria situada en una molt concreta geografia física i humana, que va reencarnar gràcies a les seves identitats múltiples. Ocaña és sinònim de dissidències, tant contra la jerarquia artística com contra la hipocresia política -de les dretes, de centre i de les esquerres- que van dominar l'Espanya dels setanta.