«La senyora Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors». Així comença la quarta novel·la de Virginia Woolf, una de les més apreciades pels lectors. Publicada per primer cop el 1925, La senyora Dalloway s'ha considerat, no només l'obra mestra de Woolf, sinó una novel·la essencial del moviment modernista anglès, i una de les novel·les més importants i influents del segle XX. En aquesta extraordinària edició anotada, la reconeguda escriptora, acadèmica i crítica literària Merve Emre ha elaborat una versió definitiva i sense precedents d'aquesta obra fonamental, recolzant-se en abundants notes que mostren les ambicions estètiques i polítiques de Woolf, evidenciades tant a La senyora Dalloway com a la seva vida personal i la resta de la seva obra literària. Com és prou conegut, l'acció de La senyora Dalloway transcorre en un sol dia de finals de juny, i el seu argument pivota al voltant de Clarissa Dalloway, una londinenca de classe alta atrafegada amb els preparatius d'una festa que celebrarà a casa aquesta mateixa nit i on acudirà l'elit de la nació. Però sota la senzillesa enganyosa de la premissa plantejada per Woolf s'amaga una enginyosa sàtira del sistema social anglès i una innovadora exploració de la consciència humana. Els esdeveniments flueixen a través de les ments de Clarissa i el seu antic pretendent, Peter Walsh, però no només, sinó que aquest mateix procés té lloc tant en servents com en dames i cavallers de l'alta societat. Els personatges de Woolf, constituïts per un halo lluminós de records i percepcions, dibuixen un ampli retrat de la societat de Londres, sotmesa a canvis profunds després de la Primera Guerra Mundial. I no hi ha un personatge a la novel·la que la guerra no hagi afectat més que Septimus Smith, el pertorbat veterà de guerra que es converteix, de forma inesperada, en l'altre personatge clau de la novel·la.