(Text del llibre en castellà) Luis Antonio de Villena relaciona en aquest llibre la felicitat i el suïcidi com a tendències anímiques de l'ésser humà portat pels seus pulsions cap a allò sublim, la primera, i cap a la mort, la segona. Així, considera el suïcidi en relació amb el fracàs de la felicitat, en el cas de qui no aconsegueix aconseguir-la, o del seu final, en el cas dels que sí que han gaudit d'aquest estadi paradisíac de l'ànima, però que un cop ha tocat a seva fi se senten incapacitats per continuar vivint. Villena, a través d'unes pàgines esplèndidament escrites, vincula la felicitat a estats de plenitud espiritual aconseguits a través de l'estètica -de manera que diferencia felicitat i plaer-, de el gaudi de la bellesa absoluta, a la llum de la filosofia clàssica i de la història de la literatura, centrant-se, de vegades, en anècdotes i històries de personatges tan memorables com Wilde, Lord Byron, Paul Celan, Maiakovski o el poeta Porfirio Barba Jacob.