Sabina és una dona casada en la Nova York de 1950 que aspira a fruir d’una rica i tumultuosa vida sexual evitant deliberadament el compromís i entregada a la recerca del seu propi plaer. Per boca seva coneixem els afers amb quatre homes que conformen un calidoscopi al seu entorn. Anaïs Nin expressa la seva individualitat i la visió de la sexualitat femenina amb una força dramàtica intemporal, en unes pàgines de prosa poètica d’un lirisme i d’una riquesa magnífiques, sovint amb cert gust per la dislocació d’un llenguatge hermètic que és l’arma per tornar sobre els seus passos, satisfent el seu vici d’embellir les relacions. Una espia a la casa de l’amor ha estat definida com una novel·la a l’estil del conte filosòfic del segle XVIII francès, una narració poètica o un relat psicològic instintiu on la realitat fragmentada, seleccionada, acaba transmetent, gràcies a un llenguatge carregat de simbolisme però alhora directe, sense complexos, una sensació hipnòtica sobre el lector que converteix la lectura d’aquest llibre en una experiència fascinant i addictiva. L’erotisme de la dona que intenta objectivar l’experiència de l’amor, carregat del misteri necessari per mantenir la tensió, de la lluita entre una llibertat exemplar i una moralitat que sempre vigila, converteixen aquesta recerca de la impossible satisfacciódel desig en una moderna versió, des de l’alliberament de la dona, de les universals insatisfetes Mme. Bovary, Anna Karenina, la Regenta, Pilar Prim o Bella del Senyor.