A finals dels anys cinquanta, un solitari adolescent barceloní descobreix en un cinema de barri les veritats d’una sexualitat anòmala. El petó de Peter Pan, segon volum de les memòries de Terenci Moix, abarca el període 1956-1962 i mostra la caiguda d’aquell nen forasenyat del primer volum a l’infern de la recerca de la identitat personal, cultural i eròtica. Aquest nou enfrontament de Terenci Moix amb els seus fantasmes demostra el domini que té dels registres més variats, i combina magistralment l’estripada amb l’humor, i el lirisme amb l’esperpent, en un conjunt presidit pels temes de la memòria i la fugacitat del temps. Al costat de la terrible nostàlgia per aquell adolescent trist, sempre darrere de l’amor ideal, El petó de Peter Pan ens presenta la recerca d’aliment espiritual en el context hostil i repressiu de l’Espanya de la censura i el primer rock, fins adquirir el valor d’autoretrat de tota una generació. Aquest nou volum d’El pes de la palla confirma que l’obra memorialística de Terenci Moix és la veritable columna vertebral de la seva trajectòria literària, i una de les grans fites del gènere a finals del segle XX