L'obra sencera d'Hervé Guibert, començada el 1977 i conclosa el 1991, quan aquest brillantíssim escriptor se suïcida al cap de tres anys de conviure amb la sida, és un gest repetit, inacabat, per inscriure la vida i la mort que circulen per les seves venes en una forma artística. A través de les paraules dels seus llibres, dels seus autoretrats i de les fotos fetes pels seus amics, dels vídeos íntims; i a través de les últimes sessions en què fa de model davant del pintor Miquel Barceló, eix i punt culminant de L'home del barret vermell. "Hi ha esdeveniments que es resisteixen a l'intent de restituir-los per mitjà de l'escriptura. Jo tenia un autèntic misteri per explicar, per tant una cosa incopsable: la fuga de la carn cap a la pintura, el dessagnament progressiu de l'ànima cap al llenç."
La salvatge i refinada sarabanda contra la mort que porta Guibert dels carrers de París fins a Moscou de bracet d'una marxa armènia, de Mallorca a l'Àfrica, fa més punyent encara l'esbós que va dibuixant el cadàver futur d'un home que s'aferra al món per l'art. La visió literària d'una "Vanitat".