La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia? Dos anys després de Permagel i d’un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l’obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus. La maternitat vista amb els ulls d’una dona que podria ser un home: incòmoda, delirant, capaç de convertir l’amant en monstre. El món de pol a pol en un viatge antiturístic de Chiloé a Islàndia en què tot passa cara a cara, en un llit o a la taula d’un bar. L’amor vist com una pèrdua magnífica, la d’aquella part de tu que vol viure absolutament lliure. «Eva Baltasar fa pensar en Lucia Berlin. Diu que ha fet de cambrera, de pastora i de mestra —unes feines que l’han ajudat a mirar la vida dels altres sense renunciar als plaers de la solitud.» El Salto «Si pots conservar la capacitat de riure mentre contemples l’abisme, aquesta rialla serà una de les millors experiències de la teva vida.» Imma Monsó