"Així que passin cinc anys. Llegenda del temps" és una de les creacions més grans del teatre de Federico García Lorca. Peça novíssima en forma i contingut, va ser el resultat de l'ambiciós projecte del poeta de “crear un teatre nou, avançat de formes i teories” que havia d'originar el desitjat “Teatre del futur”. Equivocadament considerada durant molt de temps com a obra inacabada, és en realitat l'única de les anomenades “comèdies impossibles” que ha arribat fins a nosaltres completa. Hi destaca la contemplació eroticofilosòfica del destí humà expressada en l'etern joc del temps, l'amor i la mort, i aconsegueix, en la seva peculiar qualitat de poema dramatitzat, la més completa simbiosi dels conceptes de poesia i teatre de la producció lorquiana.