Aquest llibre recull una panoràmica general de la literatura forjada amb valors feministes a Espanya i Amèrica del Sud en els darrers trenta anys. És un treball crític i reflexiu sobre el paper que ha jugat la dona a la literatura actual de parla hispana. En paraules de la seva autora: "La intrahistòria en la història de la literatura hispànica no ha cristal·litzat. S'han elevat uns noms i altres han caigut deixant una reguera de llums i ombres que propicien la desaparició de moltes escriptores. Escriptores que estaven de moda fa uns anys deixen d'estar-hi presents i n'apareixen d'altres: no és tan freqüent quan parlem de la poesia d'homes, on sí que hi ha una continuïtat perquè han tingut moltes més facilitats en el camp literari, tenien els seus referents i la genealogia no s'ha interromput. estic parlant en passat, passa el mateix actualment. He perdut l'esperit reivindicatiu de la meva joventut, no la curiositat ni el desig de seguir trobant veritables joies entre els secrets literaris." Concha García ofereix en aquesta obra unes claus carregades de compromís, reivindicació i sobretot d'una manera molt personal d'entendre què significa ser dona i ser escriptora al món actual, arrossegat per tendències comercials i autores artificials creades pel màrqueting de les grans editorials. Però no és un to combatiu el que impregna aquests assajos, sinó un testimoni de sensibilitat cap a la literatura amb nom de dona, i sobretot una consciència de l'escriptura que s'ha anat forjant des de l'amistat i la complicitat amb altres escriptores de diversos països. La concessió a l'autora del Premi d'Igualtat de la Diputació de Còrdova (2023) va ser el dispositiu que va posar en marxa aquesta feina fruit de tota una vida dedicada a l'escriptura.