Els Sonets de l´amor lluminós de Francisco Javier Olivas constitueixen un intent de transformar el dolor de la pèrdua en versos d´onze síl·labes. L'autor, com tantes altres persones d'ahir i avui, troba a la poesia una manera d'enfrontar-se al desamor, al mal d'estimar, perquè com diu el psicoanalista Juan David Nasio: «El que fa patir no és la pèrdua de l'ésser estimat, sinó continuar estimant-ho més que mai, ara que sabem que ho hem perdut irremeiablement». Què fer davant de l'esquinçador buit que queda després de la marxa de la persona estimada? "Escriure", contesta l'autor. Servir-nos del llenguatge que ens parasita i travessa per reconduir el caos, per fer front a la tempesta sota la qual caminem quan l'amor s'allunya. Tot i això, no tot és pèrdua. Queda allò viscut. L'amor queda.