(Text del llibre en castellà) La filosofia va canviar de rumb amb l'obra de Michel Foucault. El pensament ja no ha de alçar-se en una pirueta cap a les idees ni buscar a l'interior de les coses una forma. Tampoc ha de recórrer la complexa dialèctica del concret a l'abstracte ni seguir el camí de les relacions socials. Per Foucault tot resultava més senzill: la filosofia ha de tacar-se les mans, excavar cap al subsòl, ha de ser una arqueologia capaç de historitzar i diagnosticar el present en què vivim. Per aconseguir el seu objectiu, aquesta arqueologia fugirà d'universals, claus d'intel·ligibilitat o nocions prèvies i analitzarà pràctiques i discursos que constitueixen el fonament dels règims de poder que ens oprimeixen. Aquest projecte, amb la Història de la sexualitat, se centra en les condicions sota les que es van formar els sabers, els sistemes de poder i els subjectes de la sexualitat. En tercer tom, La cura de si, Foucault problematitza i analitza «textos grecs i llatins dels dos primers segles de la nostra era» per trobar una major claredat sobre la doctrina de el plaer i les passions. Aquesta història ens va descobrir que la sexualitat aliena al normal no ha de ser una justificació de la marginació social o l'exclusió política, sinó que pot i ha de ser una de les principals barricades des de la qual iniciar una rebel·lió genuïnament emancipadora.