Parlar de Lola Flores és parlar d'una de les artistes més importants de la història del nostre país. Amb el seu talent natural va aconseguir tenyir de color una Espanya en blanc i negre que agonitzava sota el jou de la dictadura franquista i, un cop acabada, va saber reconvertir-se i desenvolupar una fructífera carrera a la música, el cinema i la televisió fins al mateix dia de mort. Entre les seves gestes com a personatge públic, hi ha haver d'haver viscut una vida absolutament lliure, arribant a mantenir una relació amb un home casat vint anys més gran que ella o haver avortat de forma clandestina en diverses ocasions. I no només va buscar la seva llibertat, sinó també la dels altres: va ser una gran defensora del col·lectiu LGTBIQ+ en un moment en què no era gens fàcil ser-ho i es va convertir en una abandera (in)voluntària del feminisme quan aquest moviment era tan sols el germen del que ara és. Per això, al centenari del seu naixement, aquesta obra es disposa a fer una relectura de la seva figura des d'una perspectiva dissident. Gràcies a textos d'autores com Lidia García, conductora del pòdcast Ai, campaneres!; Nerea Pérez de las Heras, responsable de l'exitós monòleg teatral Feminisme per a maldestres; la periodista Pepa Blanes o el ballarí de flamenc i investigador Fernando López, entre d'altres, intentarem desentranyar un dels misteris més grans que ha donat la cultura popular d'aquest país: el d'aquella joveneta de Jerez que va arribar a Madrid decidida a menjar-se el món i que, encara que ni cantava ni ballava, va aconseguir deixar el nom gravat a foc a l'imaginari col·lectiu d'un poble que, per més que passi el temps, es nega a oblidar-la. Amb articles de Carlos Barea, Lidia García, Noelia Cortés, Nerea Pérez de les Heras, Daniel Maria, Carlos Carvento, Fernando López, Pepa Blanes i Álex Ánder.