Jacques d’Adelswärd sembla un ésser de ficció. Però va ser real. Quan la realitat es viu als límits, la ficció floreix. Aquest llibre de Luis Antonio de Villena és igual, precisament perquè Fersen n'és l'objecte. Sembla un relat decadent i té molt de biografia. Sembla l'anàlisi rigorosa d'un personatge tràgic, sumptuós i vençut, i alhora l'absoluta novel·la d'un esteta milionari, al Capri de Tiberi i de les dames rares i singulars. D’Adelswärd va ser narrador i poeta (gens menyspreable) però es narrava i mirava a si mateix. Com sol passar, els seus contemporanis el van mirar amb trivialitat, perquè era massa ric i un pecador pagà sense penediments. Va viure la seva homosexualitat –la seva passió pel masculí jove– sense cap consciència de culpa i amb la major visibilitat, motiu més gran si és possible per a l'ostracisme i el silenci. Va fundar una elegant revista gai de cultura, Akademos, i el seu final va ser l'opi i la cocaïna, però també la deessa budista de la Misericòrdia. Es va suïcidar? Es va cansar tan sols? Va buscar fugir, la fugida definitiva? Vademècum d'un decadent il·lustre i il·lustrat seria una definició encertada d'aquest Fulgor i desastre en la decadència. Com sigui, és algú que va guanyar cara la llibertat de viure la seva pròpia vida.