Després de la caiguda d'Alexandria en mans romanes i la mort de Marc Antoni i Cleòpatra, Octavio s'emporta a Roma els fills de tots dos, Cleòpatra Selene, una nena amb nom de deessa lluna, i Alexandre Helios, últim sol d'Egipte, i els lliura a cura d'Octavia, la seva germana i vídua de Marco Antonio. Cleòpatra Selene és una nena trista, sumida en la nostàlgia, que enyora els seus pares i germans desapareguts, que somia amb la seva ciutat perduda. Només Fedre, l'humil jardiner de la casa, és capaç de treure-la de la seva apatia regalant-li un ram de flors cada dia i preguntant-li per la seva ciutat natal. Aviat apareix en escena Juba, fill del derrotat rei de Numídia, amb qui l'emperador ha decidit casar Cleòpatra Selene. El nou matrimoni reial viatja a Numídia amb Fedro, el lleial jardiner, que sent el seu destí lligat al de Cleòpatra. Però el poble no accepta els costums romanitzats de la parella i esclaten revoltes que els portaran a un nou exili, a un nou horitzó per descobrir.