PIONERS DE LA LITERATURA GAI A ARGENTINA Quan es tracta de literatura gai/queer argentina, els noms que vénen immediatament a la ment són els de Manuel Puig, Copi o Néstor Perlongher, figures tutelars que van marcar, a partir dels anys 70 del segle XX, un abans i un després tant al seu país natal com més enllà de les seves fronteres. Els entesos van més enrere en el temps per traçar la trajectòria d'una sèrie d'autors que van contribuir de manera pionera a la literatura homoeròtica posterior: Pedro Badanelli, Manuel Mujica Lainez, Abelardo Arias, Renato Pellegrini, Arturo Jacinto Álvarez, Marco Denevi, Oscar Hermes Villordo, Jorge Masciángioli, José María Borghello, Juan José Sena, Ernesto Mirón, Carlos A. Da Gris i Francisco Aranda. Aquests entesos van aconseguir subvertir, amb diversos graus d'intensitat, les restriccions que pesaven sobre l'expressió de desitjos i afectes entre homes. El recorregut que es proposa per les seves vides i les seves obres pretén destacar com van emprendre aquest gest dissident, quines tradicions van reprendre o crear, quines estratègies literàries van manejar, com van ser llegits, quines conseqüències va tenir la seva gosadia. El fet que tres es refugiessin sota un pseudònim prova fins a quin punt va ser difícil transgredir certes zones de la literatura escrita en espanyol fins ben avançat el segle XX. Els perfils que presenta aquest volum apropen els lectors actuals a autors i textos poc llegits, oblidats o pràcticament desconeguts i que, tanmateix, apunten cap a la literatura gai i queer futura. L'objectiu és compartir –i contagiar– la passió per un conjunt d'obres que no han estat valorades, en general, per la crítica especialitzada, però que constitueixen una baula essencial en la genealogia de les dissidències sexuals al panorama argentí i hispanoamericà. Encara que els “entesos” no hagin volgut canviar el món, van asseure les bases de la revolució que esclataria anys després: una més que poderosa raó per (re)descobrir el seu llegat.