En línia amb la tradició de Susan Sontag i Elaine Scarry, Maggie Nelson s'ha convertit en una de les principals crítiques culturals amb aquest assaig sobre les representacions de la crueltat i la violència a l'art. Des de la poesia de Sylvia Plath fins a les pintures de Francis Bacon, des de la franquícia de Saw fins a les performances de Yoko Ono o Marina Abramovic, des del teatre d'Antonin Artaud fins a les instal·lacions de Santiago Sierra o Ana Mendieta, el subtil recorregut de Nelson a a través del paisatge artístic ofereix un model de com unes fèrries conviccions ètiques es poden conjugar amb una defensa igualment vigorosa de l'art que posa a prova els límits del «bon gust», el tabú i allò tolerable. Els artistes de la crueltat atrauen la nostra atenció, fins i tot mentre s'esforcen a ofendre'ns i terroritzar-nos, perquè exploten la nostra vena masoquista. Amb destresa i creativitat, Maggie Nelson se les arregla per col·locar davant nostre un mirall amb què ens mostra la fascinació de la nostra cultura per la crueltat i ens convida a reflexionar sobre les nostres raons emocionals per consentir-la.