(Text del llibre en castellà) La publicació d'El petó de la dona aranya (1976) de Manuel Puig va marcar una fita i va inaugurar una nova etapa en la història de les representacions de dissidència (homo) sexual a la literatura argentina i hispanoamericana. El fulgurant èxit de la novel·la de Puig va relegar a segon pla, però, una sèrie de textos previs que ja indagaven territoris proscrits pel «bon dir» i la moral dominants. La recuperació d'un conjunt de genealogies marginades de la historiografia literària descobreix un univers ric en subversions molt abans de la «alliberament gai» que va esclatar en els anys 70. A partir dels «espais homoeròtics» que els homes dissidents van construir -i que van propiciar , al seu torn, el desenvolupament de subjectivitats transgresoras-, aquest assaig traça noves cruïlles al voltant de l'erotisme en la literatura argentina de la primera meitat de segle XX, a través de creacions i autors -José González Castillo, Roberto Arlt, Bernardo Kordon, Abelardo Arias, Manuel Mujica Lainez, entre d'altres- que van adonar de cossos, espais i desitjos ubicats als marges.