(Text del llibre en castellà) Sinopsi: amor Sota una aparença capritxosa i paradoxal, les pàgines de crítica i estètica d'Oscar Wilde potser siguin la més original i perdurable de tota la seva obra. No només ens ofereixen un exemple perfecte del que devia ser el Wilde conversador sinó que la majoria de les seves idees, que tant van escandalitzar en la seva època, han cobrat una vigència sorprenent amb el pas el temps. 'La decadència de la mentida' (1889), el text predilecte de Wilde, i sens dubte el millor de tots els seus escrits de crítica estètica, és una brillant diatriba contra l'art realista del seu temps, que mitjançant el 'culte monstruós dels fets 'pretén ser el mirall de la vida amb tota exactitud. Per Wilde, els seus cultivadors 'acaben per escriure novel·les tan semblants a la vida que no hi ha manera de creure en la seva versemblança'. Per això, l'art mai ha d'imitar a la vida, ja que 'l'art no expressa mai una altra cosa que a si mateix'. En el moment en que l'Art renúncia al seu medi imaginatiu, està abocat a un complet fracàs. El que cal fer 'com un deure ineludible és intentar la renovació de l'antic art de la Mentides', ja que la Mentida és la més alta modalitat i la fi propi de tot Art com cal i conegui la seva més íntima natura.