Crec que és la primera vegada que he desitjat que s'acabés l'estiu. Per què? Molt fàcil. Perquè això suposa reprendre les classes i tornar a veure Pau. Hem passat mesos separats. Jo al meu poble, avorrit i fastiguejat amb els meus pares, i ell als Estats Units. Avui és el nostre primer dia de curs i no puc tenir més ganes d'entrar a l'escola i fer un petó al meu xicot. El meu xicot. Que bé que senti dir-ho. Però, és clar, nou curs, nous drames. No veig Pau, no està enlloc. I no només em preocupa això, m'han canviat de classe… i tinc la sensació que el meu pare és darrere d'això. Segur que hi ha una explicació per a tot. Sempre n'hi ha. O, almenys, sempre la trobo…, no?